Un nou estudi sobre Deulofeu reivindica el metode cientific de les seves prediccions.

Mentre es continua recuperant la monumental obra completa de l’historiador Alexandre Deulofeu (Armentera, 1903-Figueres, 1978), en gran part autoeditada a la dècada dels cinquanta, Brau Edicions acaba de publicar un estudi crític sobre les teories profètiques de qui va ser farmacèutic i alcalde de Figueres. El llibre l’ha coordinat el també historiador Enric Pujol, i hi fan aportacions Jordi Casassas, Francesc Roca i Juli Gutiérrez Deulofeu, nét del singular teoritzador de la matemàtica de la història. L’objectiu del treball és revalorar un pensador «gens vulgar i immensament imaginatiu», segons Pujol, i salvar les afinades prediccions polítiques que va proporcionar-li el seu mètode de la pura fetilleria a què sovint les redueix avui el món acadèmic.

Com Francesc Pujols, Jaume Miravitlles o Marià Rubió i Tudurí, Alexandre Deulofeu pertany al grup d’investigadors que formen el col·legi invisible: aquells que, al marge de les escoles constituïdes, van reflexionar profitosament sobre els fenòmens històrics de llarga durada fins a elaborar, en el cas peculiar de Deulofeu, arriscades elucubracions profètiques que el temps ha acabat sancionant com a certes, encara que tan febrosa dedicació i tant d’afinament en el pronòstic no hagin servit ni perquè el seu treball sigui conegut ni en gran part acceptat.

Aquesta és una de les valoracions que Francesc Roca, professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), divulga en el seu article de La matemàtica de la historia. La teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu (Brau Edicions), que engrosseix la bibliografia que els últims anys s’ha consagrat a recuperar el pensament de l’historiador empordanès, començant per la miscel·lània editada per l’Institut d’Estudis Empordanesos amb motiu del centenari de l’autor, el 2003, i continuant pel breviari divulgatiu sobre la seva principal teoria que ha publicat aquest mateix any a Llibres de l’Índex el seu nét, Juli Gutièrrez, incansable propagador del pensament d’aquell famacèutic que, com ha difós la llegenda amb força màniga ampla, s’abstenia de llegir els diaris perquè els càlculs de la seva teoria ja li permetien saber amb antelació de què informarien.

Tot i que aquest nou llibre sobre les teories de Deulofeu neix d’una pretensió inevitablement reivindicativa, Enric Pujol, coordinador del volum i autor també d’un dels estudis, adverteix que l’ha dirigit sobretot la voluntat d’oferir una visió equànime que no fos temptada ni per l’apologia ni per la reticència en relació al personatge que va predir la reunificació alemanya, el demembrament de la Unió Soviètica o la puixanç asiàtica.